Retaule de Santa Bàrbara.

Policromia al tremp d'ou i or de full.

  • Obra
    • Església - Art Sacre
    • Policromia i retaule al tremp d'ou.
  • Comarca
    • Montsià
  • Any
    • 2004

El retaule consta de dotze taules en les quals s’explica la vida i mort de la Santa. La font documental és la llegenda aurea escrita vers l’any 1266 pel dominic genovès Jacobo da Voragine i és la principal font d’inspiració de tots els retaules gòtics.

 

La Torre

1 LA TORRE

En temps de l’emperador Maximilià, vivia a Nicomèdia un tal Diòscor, home d’il·lustre llinatge, molt ric i pagà. Tenia una filla anomenada Bàrbara tan bonica que manà bastir una torre per recloure-la en ella i així preservar-la de la mirada dels homes.

Els Idols
Els Idols

2 ELS ÍDOLS

Bàrbara, que de petita era ja molt intel·ligent, menyspreava les vanitats d’aquest món i s’havia entregat a la meditació de les coses divines. Un dia, en entrar al temple de la fortalesa i veure les estàtues dels ídols que els seus pares hi havia fet col·locar, els preguntà: Què fan aquí aquests homes de pedra? Els seus pares li respongueren: Això que tu anomenes homes de pedra són imatges dels nostres Déus i són aquí perquè a través d’elles adorem els misteriosos éssers invisibles a qui representen.

Ella els preguntà de bell nou: Aquests éssers a qui us referiu foren homes en temps passats? Ho foren, li respongueren. Amb el temps, cada vegada eren més elevades i més profundes les seves reflexions, i malgrat que encara no havia arribat a conèixer el veritable Déu, menyspreava ídols i es negava a agenollar-se davant d’aquelles imatges.

3 SANTA BÀRBARA ESCRIU A ORÍGENES

Poc després s'estengué per Nicomèdia la idea que a Alexandria hi vivia un home anomenat Orígenes que segons es deia era l’home més savi del món i del que també es deia que coneixia al Déu veritable. A partir d’aquell moment Santa Bàrbara pensà quin seria el millor procediment per posar-se en contacte amb Orígenes sense que el seu pare, Diòscoro se n’assabentés, doncs, a més d’estar tancada a la torre, estava vigilada de dia i de nit i de tot el que feia se n’informava al seu pare.

Santa Bàrbara optà per escriure-li una carta on deia: "A Origenes, varó alexandrí, universalment conegut per la noblesa de la seva ànima, de part de la seva serva Santa Bàrbara de Nicomèdia:

He sentit dir que ensenyeu una doctrina certa sobre l’autèntica divinitat(...) Des del primer moment que vaig tenir ús de raó la meva ànima cerca el Déu veritable. Així mateix, crec que Déu no pot identificar-se amb imatges de pedra o de fusta per ser aquestes insensibles. (...) Crec així mateix que tot aquell que neix i mort no té naturalesa divina ni pot ésser Déu perquè per la seva condició implica l’existència des del començament dels temps. Crec que Déu ha d’existir i que ell és el Creador de totes les coses. A aquests pensaments he dedicat la meva vida i aquest Déu li dec tot el que soc i el buscaré tota la vida fins a trobar-lo.

Tant bon punt vaig sentir a parlar de vós, del vostre prestigi, i que coneixieu al Déu que jo busco i us dedicàveu a demostrar a la gent que només ell és el Déu veritable, vaig pensar que em podríeu ajudar a resoldre aquest punts que a mi tant em preocupen.(...) Desitjo vivament conèixer el Déu veritable, autor segons el meu parer de tot el visible i l’invisible, i saber si tinc raó en creure que el Déu veritable és un i únic..."

A l’exterior de la carta hi deia "Per al presbíter Orígenes, que viu a Alexandria, capital d’una regió d’Àfrica molt lluny de Nicomèdia"

Santa Bàrbara li entregà aquesta carta al missatger mentre resava dia i nit per tal que la carta arribés al seu destí.

Escrivint la lletra.
Escrivint la lletra.

4 ORÍGENES ESCRIU A SANTA BÀRBARA

Quan Orígens va rebre la carta va donar gràcies a Déu i li contestà d’aquesta manera

“Em dius a la teva carta que vols conèixer al Déu veritable i saber com és. Doncs bé: El Déu veritable és un i únic pel que fa a la seva essència i és tres pel que fa a les persones que són el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Qui accepti això està preparat per arribar a conèixer a Déu. Procura assumir aquesta veritat perquè aquesta és el fonament de les altres i quan l’hagis assumit creu-hi fermament.

Junt amb el teu emissari t’envio el meu emissari i uns llibres. Ell te’ls llegirà i et podrà respondre a tots els dubtes que tinguis sobre aquesta matèria.

Vull que tinguis clara una cosa: Se’t preparen dies difícils, patiràs molts turments en nom de Crist, però tingues confiança en aquestes paraules que han arribat a nosaltres a través dels evangelis qui per mi perd la vida temporal en conquerirà una altra de més valuosa i eterna.”

El babtisme de Bàrbara
El babtisme de Bàrbara

5 EL BAPTISME

Quan l’emissari d’Orígenes anomenat Valentí va haver catequitzat i adoctrinat a Santa Bàrbara pel que fa a la unitat i trinitat de Déu, Santa Bàrbara va demanar ser batejada com més aviat millor i així ho feu el deixeble Valentí.

La tercera finestra
La tercera finestra

6 LA TERCERA FINESTRA

Temps després, Diòscor, el pare de Santa Bàrbara va fer construir una piscina a l’interior de la torre mentre ell feia un viatge. Entregà els plànols als obrers i se n’anà. Santa Bàrbara, en veure els plànols els manà construir una tercera finestra, inspeccionà la piscina, dibuixà una creu sobre un dels pilars i retornà a la torre.

Quan el pare de Santa Bàrbara va tornar i va veure la que hi havia una tercera finestra, li anà a demanar explicacions a la seva filla que així li respongué:

"Tres són les llums que proporcionen claror a aquest món i regulen el curs de les estrelles: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, tres persones certament però no tres Déus, perquè totes tres tenen la mateixa essència i constitueixen i són un sol i únic Déu veritable.

7 LA TORTURA DE SANTA BÀRBARA

En sentir això son pare, en poc més la mata, la portà davant de Marcià, el governador qui li va donar a triar, o bé adorava als ídols o bé seria torturada. Santa Bàrbara va respondre: “Jo adoro únicament al meu Déu veritable, creador del cel i de la terra i de tot el que existeixi no a aquests Déus teus que tenen boca, però no parlen i tenen ulls, però no hi veuen. Així són també els que en elles confien”.

Quan el governador Marcià va sentir això la va fer despullar i assotar fins que el seu cos va ser convertit en una autèntica llaga coberta de sang. Després d’això va ordenar que la tanquessin a la presó mentre pensava el tipus de càstig.

8 JESUCRIST LA VISITA A LA PRESÓ I LI CURA LES FERIDES

A la mitjanit d’aquell dia, la presó quedà il·luminada per una claror celestial procedent de la lluentor que desprenia Jesucrist qui li va dir "Filla meva, sigues forta i tingues confiança. El testimoni de fe que estàs donant amb el patiment d’aquestes tortures és motiu de goig al cel i a la terra. No tinguis por de les amenaces d’aquest tirà. Jo sóc amb tu. He vingut a curar-te les ferides que aquests ha causat al teu cos"

Tant bon punt ho va haver dit, les ferides es curaren.

9 EL TRIBUNAL

Quan es va fer de dia, va ser portada davant del tribunal per ordre del governador. Quan la van veure completament sana i sense cap rastre de ferides, li demanaren explicacions. Santa Bàrbara els explicà que l’havia curat Jesucrist, el fill de Déu viu.

10 UNA ALTRA TORTURA A SANTA BÀRBARA I UN MANTELL BLANC BAIXA DEL CEL

Quan Marcià ho va sentir ordenà que li tallessin els pits, i l’exhibissin tota nua pels carrers de la ciutat mentre l’assotaven sense pietat. Mentre això succeïa, Santa Bàrbara resava i un mantell blanc baixà del cel. Quan el governador ho veié manà als seus soldats que li tallessin el coll.

11 DIÒSCOR, SON PARE LI TALLA EL CAP.

Quan Diòscor sentí aquesta nova ordre demanà al governador ser ell mateix el que li pogués tallar el coll. El governador li atorgà aquesta demanda. Se l’emportà dalt d’una muntanya i un cop allí, desembeinà l’espasa i la matà.

12 UN LLAMP FA DESAPARÈIXER A DIÒSCOR.

Quan Diòscor, mal pare de Santa Bàrbara baixava de la muntanya anant cap a casa, caigué sobre ell un foc misteriós que el cremà i consumí de tal manera que no en van quedar ni les cendres.

Santa Bàrbara va morir un dia cinc de desembre en temps de l’emperador Maximià i per ordre del governador Marcià a mans de son pare Diòscor després d’haver-se posat en mans de Déu.