Mural de Carles Arola a l’absis de l'església dels Sants Màrtirs de Marràqueix seguint els models de l’absis de l’església romànica del mestre de Taüll.
La pintura de l'absis es divideix en tres estrats.
A la part superior, esfèrica, s'hi representa la figura del Crist en majestat envoltat per les quatre figures del Tetramorfos, i un parell d'àngels a cada banda.
A l’estrat central hi veiem els Cinc Sants Màrtirs de Marràqueix a: Berardo da Calvi, Ottone da Stroncone, Pietro da Sangeminiò, Accursio da Aguzzo i Adiuto da Narni. Foren els primers franciscans enviats com a missioners per sant Francesc d'Assís a terres de sarraïns i foren canonitzats el 7 d'agost de 1481 per Sixt IV, també franciscà, amb la butlla Cum alias.
A més, en aquest nivell i d’esquerre a dreta hi podem veure quatre escenes:
-
El miracle de Sant Antoni i els peixos.
Vet aquí que Sant Antoni de Pàdua, cansat que els heretges habitants de Rímini ignoressin les seves prèdiques, va anar un dia cap a la vora del mar i va convocar els peixos, que es van anar acostant i col·locant ordenadament, els petits davant i els grans al darrera, tots traient el cap per sentir-lo millor. Sant Antoni els va parlar de Déu i dels nombrosos motius que tenien per donar-li gràcies i els peixos, que escoltaven atentament, van lloar Nostre Senyor. La gent de Rímini, atreta per aquella munió de peixos amb el cap fora l'aigua, va anar cap allà i en veure el miracle van sentir també Sant Antoni i es van convertir; el sant els va beneir a tots i homes i peixos van tornar cap a casa seva.
-
La genuflexió de l’equí davant l’hòstia consagrada.
El motiu de l’animal que fa una genuflexió a l’hòstia consagrada en reconeixement de la presència divina apareix en múltiples relats medievals, sovint amb variacions que no només afecten l’acció en la qual aquesta té lloc, les seves coordenades i els seus protagonistes, sinó que fins i tot freqüentment impliquen una fluctuació de l’espècie que hi pren part. A la banda dreta dues conegudes escenes de la vida de sant Francesc.
-
La visita de Francesc d’Assís al Sultà d'Egipte.
Després de diversos intents per part del poverello d’Assisi d’arribar a Terra Santa i convertir els musulmans, i més concretament, el Sultà, el 1219, el sant emprèn el viatge des del port d’Ancona per arribar finalment a Terra Santa enmig del conflicte de la cinquena croada. No sabem gairebé res de l’encontre entre Francesc i el Sultà, però sí que sabem què va passar després: Francesc va rebre un salconduit del sultà per a estar-se a Terra Santa, i avui dia els franciscans són els custodis dels llocs sants.
-
El Sermó dels Ocells.
El Sermó dels Ocells és una de les històries més conegudes entorn de Sant Francesc d'Assís (1182-1226). La història explica que els ocells es reunien al voltant de Francesc per escoltar-lo explicar l'Evangeli, dins de l'esperit de germanor amb totes les criatures i de comunió amb la natura que conforma el missatge franciscà
A la base del mural hi ha unes arcuacions romàniques pintades que emmarquen els setials del cor. La seu llueix la Tau emblema de l’ordre dels franciscans, que són qui regenten i guarden aquesta única església catòlica a la ciutat de Marràqueix.
Mural de Carles Arola a Capella del Santíssim de l’església dels Sants Màrtirs de Marràqueix.
Mural de Carles Arola a la Capella de la Immaculada de l’església dels Sants Màrtirs de Marràqueix.
